Rss

les colònies

Què és una colònia

 

Es considera colònia qualsevol lloc on es reuneixen gats, com un parc, un jardí, un pati, un carrer poc transitat, polígons industrials, etc.

Mantenir la colònia sana, estable i controlada precisa d’un treball diari continu i, es clar, l’aplicació del ‘CER’ (captura, esterilització i retorn de l’animal a la colònia)

coloniamontse_2

 

Una colònia requereix una atenció constant per part d’un grup de persones que s’ocupen de la seva alimentació, cures veterinàries i vigilancia de l’entorn. Això suposa un bon esforç, si, però també comporta una gran compensació : guanyar-se la confiança dels gats i la satisfacció de veure’ls sans i feliços.

Treballem amb administracions i veïns, tant partidaris com detractors de la presència de gats, assesorant a les persones que els hi posen menjar i que treballen directament a les colònies.

 

 

 

 

Algunes vegades es fan accions amb colònies de gats de carrer que val la pena destacar, aqui en teniu un exemple : quan els interns de la presó i els gats de carrer treballen plegats

 

De tant en tant, podem fer millores en algunes colònies per millorar i acondicionar la colònia perquè els gats millorin la seva qualitat de vida. Ara, d’acord amb l’ajuntament, i amb l’ajut d’un grapat de voluntaris, hem pogut instal·lar una caseta en una de les colònies menys adaptades per els gats. Podeu veure tant el procés com el resultat en aquest seguit d’imatges :

La colònia ha quedat força mes comfortable pels gats, tenint en compte com era abans :

Així era

I així es ara :-)

 

El mateix ha pasat en una altre de les colònies, aquesta força nombrosa.

Així era abans :

i així ha quedat després d’arreglar-la, en podeu veure tota l’evolució :

 

griseta

Homenatge a la Griseta

La Kity en ha deixat

Tot i que  els gats de carrer prefereixen guardar les distàncies amb els humans, de vegades n’hi ha que els agrada acostar-se i acompanyar al voluntari mentre neteja o posa el menjar a la colònia. La Kity era una d’aquestes. Et venia a buscar quan arribaves i t’acompanyava tota l’estona, agraia la teva companyia i mostrava confiança i, a la seva manera, carinyo cap els voluntaris.

Va viure molts anys i des que es va instal·lar a la seva colònia, la seva vida ja no va ser tant dura. Tenia menjar i aixopluc, i companys amb els que gaudia i convivia, i també, es clar les carantonyes dels voluntaris. I han estat els voluntaris els que  han fet possible que la seva vida tingués un final digne quan la seva malaltia se l’estava emportant lentament.

T’anyorarem i et recordarem, petita Kity.