Rss

Griseta

 

En homenatge a la Griseta i a totes les Grisetas de les colònias gestionades per Progat Terrassa i a totes les persones voluntàries que els dediquen el seu temps i estimació cada dia.

No sé amb certesa on vaig néixer. Podria ser al solar on he viscut des de fa tant temps. O potser no. La major part de la meva vida he estat el que la gent diu una gata de carrer. He tingut una vida dura, de vegades més i d’altres menys, però mai fàcil, acompanyada dels altres gats de la meva colònia. Un dia van aparèixer unes persones que no ens cridaven, ni ens perseguien. Ens posaven menjar i aigua. Van instal·lar unes casetes perquè ens refugiéssim de la pluja i mantes quan va arribar el fred. I a poc a poc em vaig acostumar a la presencia d’aquestes voluntàries. I el millor de tot va ser que mai més vaig ser “tu” o “aquest gat”, vaig ser la Griseta, no una gata anònima . Tenia un nom i algú m’estimava.

 I em vaig adonar que m’agradava la seva companyia. Sortia a rebre-les quan arribaven i les seguia mentre elles anaven fent.

Un matí una voluntària em va trovar a la meva caseta. Estava molt malalta i em va portar al veterinari. Allà van dir el que jo ja sabia, que no es podía fer res per curar-me, només ajudar-me perque no morís sola i patint. La voluntària va haver de pendre una difícil decisió, que em portessin al meu últim son. No vaig tenir fred ni por perque altres gats que em van precedir en quest camí em guiaven i jo no estaba sola.

Soc la Griseta, tinc un nom i no vaig morir anònima i oblidada al carrer. Vaig ser estimada.

Quan vegis un gat sol al carrer recorda la meva historia. Tu pots canviar la seva vida i, qui sap, potser ell canviarà la teva.

Griseta   ??? –  3 de novembre de 2016

griseta